Cançó del goig peremptori

Veus el camí sense caminant
i un horitzó distant;
vogar en un núvol et proposes.

Llibera't de l'encant.
Ves que aviat s'esfullaran
les roses.

Mira al teu volt, que fuig l'instant.

La llum i el tendre amant
diuen amor, i tu no goses
alçar-te radiant.

Ves que aviat s'esfullaran
les roses.

El vent, passant, se'n du mon cant,
el riu se'n va plorant;
i fins l'herbei on et reposes
et fa, capcinejant:

-Ves que aviat s'esfullaran
les roses.

Sospirs ni mur de diamant
ja mai no detindran
el riu del temps, sense rescloses,
que corre triomfant
marcint les vides i esfullant
les roses.

JOSEP CARNER