domingo, 25 de diciembre de 2011
sábado, 24 de diciembre de 2011
Cançó del goig peremptori
Veus
el camí sense caminant
i un horitzó distant;
vogar en un núvol et proposes.
i un horitzó distant;
vogar en un núvol et proposes.
Llibera't
de l'encant.
Ves que aviat s'esfullaran
les roses.
Ves que aviat s'esfullaran
les roses.
Mira
al teu volt, que fuig l'instant.
La
llum i el tendre amant
diuen amor, i tu no goses
alçar-te radiant.
diuen amor, i tu no goses
alçar-te radiant.
Ves
que aviat s'esfullaran
les roses.
les roses.
El vent, passant, se'n du mon cant,
el riu se'n va plorant;
i fins l'herbei on et reposes
et fa, capcinejant:
el riu se'n va plorant;
i fins l'herbei on et reposes
et fa, capcinejant:
-Ves
que aviat s'esfullaran
les roses.
les roses.
Sospirs
ni mur de diamant
ja mai no detindran
el riu del temps, sense rescloses,
que corre triomfant
marcint les vides i esfullant
les roses.
ja mai no detindran
el riu del temps, sense rescloses,
que corre triomfant
marcint les vides i esfullant
les roses.
JOSEP CARNER
Miquel Martí i Pol
De Suite de Parlavà
Potser ja seré lluny, però el camí
no voldria oblidar-lo perquè sempre
sigui benigne i fàcil el retorn.
Tancant els ulls veuré de nou la casa
i l'heura i el xiprer quan, a sol post,
fa de bon seure sota l'olivera;
tancant els ulls i obrint el sentiment.
Tu seràs lluny també, però el record,
com un vent molt suau, ens unirà
en una sorprenent esgarrifança.
no voldria oblidar-lo perquè sempre
sigui benigne i fàcil el retorn.
Tancant els ulls veuré de nou la casa
i l'heura i el xiprer quan, a sol post,
fa de bon seure sota l'olivera;
tancant els ulls i obrint el sentiment.
Tu seràs lluny també, però el record,
com un vent molt suau, ens unirà
en una sorprenent esgarrifança.
Cal Corder-Parlavà 12.Jul / 2 Ago 1990
Miquel Martí i Pol
De Suite de Parlavà
Potser ja seré lluny, però el camí
no voldria oblidar-lo perquè sempre
sigui benigne i fàcil el retorn.
Tancant els ulls veuré de nou la casa
i l'heura i el xiprer quan, a sol post,
fa de bon seure sota l'olivera;
tancant els ulls i obrint el sentiment.
Tu seràs lluny també, però el record,
com un vent molt suau, ens unirà
en una sorprenent esgarrifança.
Cal Corder-Parlavà 12.Jul / 2 Ago 1990
Hi ha una part del poema que te entra hasta el fons...
miércoles, 21 de diciembre de 2011
domingo, 18 de diciembre de 2011
Camille Claudel
Camille Claudel Fère-en-Tardenois, Aisne; 8 de diciembre de 1864 - Montdevergues, 19 de octubre de 1943); escultora francesa, hermana del poeta, dramaturgo y diplomático francés Paul Claudel.
En aquella época, Camille Claudel rondaba los 20 años y se encontraba en la plenitud de su belleza y de la fuerza creativa. Rodin y su alumna se hicieron amantes inmediatamente. Y los tormentos amorosos no tardaron en llegar. No es sólo que él fuese un hombre casado y promiscuo, sino que incluso tenía una "amante estable", Rose Beuret, que se convertiría en gran enemiga y pesadilla recurrente en la vida de Camille. La relación duró casi diez años. Y los ataques de celos y peleas fueron públicos y constantes.
Obsesionada por el amor, Camille fue convencida por Rodin de abortar cuando quedó embarazada. De nuevo, le prometió que iba a abandonar a Rose Beuret. Todo fue mentira de nuevo y Camille, profundamente humillada, abandonó a Rodin. La artista, entonces, se encerró en su propio estudio y esculpió incansable cabezas de niños. La mayor parte de éstas fueron destrozadas inmediatamente. Los vecinos de su taller la oían aullar todo el día. Camille perdió su bellleza y su única relación fueron las decenas de gatos que vagabundeaban por el estudio.
Una tarde, tres enfermeros echaron la puerta abajo y le colocaron una camisa de fuerza. Por orden de su familia, fue ingresada en un sanatorio psiquiátrico próximo a París. Nunca más volvió a esculpir nada. Se le diagnosticó "una sistemática manía persecutoria acompañada de delirios de grandeza". Al final de su vida recuperó la cordura. Nadie la reclamó.
L´âge mûr (La edad madura). Grupo escultórico que representa su ruptura con Rodin, iniciada hacia el final de su relación, donde se muestra a Rodin desnudo, retenido por Camille –arrodillada, también desnuda y suplicante- y arrastrado por una vieja. La costurera y amante del artista, Rose Beuret.
Renato
sábado, 17 de diciembre de 2011
Lugares curiosos
(Hallstatt, Austria)
(Reine, Noruega)
(Vernazza, Italia)
(Nördlingen, Baviera, Alemania)
(San Gimignano, Toscana, Italia)
(Albarracín, Teruel, España)
(Oia, Grecia)
(Castellfollit de la Roca, Girona, Catalunya, España)
(Mont Saint Michel, Francia)
(La muntanya màgica de Montserrat, Barcelona, Catalunya, España)
(Urriellu. Asturies, España)
La playa en verano:
La playa en invierno:
Ha sido un placer
Suscribirse a:
Entradas (Atom)